Las Meninas (també anomenat La familia de Felipe IV), és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat l'any 1656, i exposat actualment al Museu del Prado a Madrid.

És una de les obres pictòriques més analitzades i comentades. Com a tema central, mostra la infanta Margarida tot i que la pintura presenta altres personatges, inclòs un autoretrat del propi Velázquez. L'artista va resoldre amb gran habilitat tots els problemes de composició de l'espai, la perspectiva i la llum, gràcies al domini que tenia del tractament dels colors i els tons, i la gran facilitat per caracteritzar els personatges. Un mirall col·locat a la part del fons de la pintura reflecteix les imatges del rei Felip IV de Castella i la seva dona, segons uns historiadors, entrant a la sessió de pintura i segons d'altres posant per ser retratats per Velázquez, sent la infanta Margarida i els seus acompanyants el que vénen de visita per veure la pintura dels reis.

Malgrat els segles que han passat des que va ser pintat, la qualitat tècnica del quadre, amb el tractament de la textura fina i les pinzellades que semblen comptades i aplicades amb un gran mestratge, fan possible que no s'observi quasi cap esquerda (craquelé) en tot el quadre. Les mides originals del llenç van ser lleugerament retocades en una primera restauració en la que el quadre es va tornar a entelar. A la vora superior i al costat lateral dret es poden detectar els senyals que van deixar els claus que fixaven la tela al bastidor; va ser retallada pel costat esquerre i es fer un petit doblec per fer possible la seva nova subjecció però, sembla, que es va perdre molt poc tros de la vora.

El punt de fuga de la perspectiva està darrere la porta on es troba José Nieto; precisament, allà és on la vista hi va tot cercant la sortida del quadre, i la gran lluminositat existent en aquest punt provoca que la mirada es fixi en aquest lloc.

Velázquez utilitza els blancs de plom sense quasi mescles en diversos punts del quadre, com a les camises, els punys de Mari Bárbola o a la màniga dreta d'Agustina Sarmiento; ho fa amb un toc ràpid i decidit que aconsegueix el reflex de les vestidures i adorns, com en el cas de la infanta Margarida o a la camisa del propi Velázquez. En els cabells de la infanta i en els seus adorns, també s'aprecia l'art de la pinzellada del mestre. En les quatre figures femenines del primer terme es copsa un tractament similar, i els vestits denoten la categoria i la classe de tela de cada un d'ells; en el cas de Nicolás Pertusato, la definició queda més desdibuixada. Velázquez va emprar tocs de lapislàtzuli sobretot al vestit de Mari Bárbola, i ho va fer amb l'objectiu d'aconseguir reflexos en el color profund del seu vestit.

Els personatges reflectits en el mirall estan elaborats de manera més ràpida i amb una tècnica esbossada. Un mirall sobre el mur del fons reflecteix els busts dels reis, que potser estaven posant per ser ells els retratats, i són sorpresos per la visita de la seva filla i els seus acompanyants. Una hipòtesi alternativa de l'historiador H. W. Janson és que el mirall reflecteix la tela de Velázquez, tela que ja té pintada amb la representació dels reis.

També s'han interpretat alguns personatges des d'un punt de vista al·legòric; així, la nana Mari Bárbola té una bossa de monedes a les mans, element incongruent llevat que simbolitzés la Cobdícia. El nan Nicolasito Pertusato, que molesta al gos, seria el Mal, importunant a la Fidelitat. Encara que aquesta interpretació sembli molt atrevida, és cert que el mal apareix en els tractats d'iconografia com un personatge vestit de vermell, i el gos és símbol de fidelitat i d'alerta davant els perills. Cal recordar, a més, que Velázquez posseïa llibres d'iconografia a la seva biblioteca com el de Cesare Ripa; i se sap amb certesa quina edició posseïa Velázquez, ja que abans que pintés Las Meninas van haver-hi sis edicions d'aquest llibre.

Gran coneixedor del protocol del palau, es diu que en aquesta pintura Velázquez volia demanar sorneguerament la noblesa de la pintura i ser tractat com a Itàlia, on als pintors se'ls tenia en gran consideració. Per això es retrata en el mateix espai que la família reial però guardant la distància necessària amb els reis, que són en un altre pla diferent i només com un reflex, demostrant en aquest detall l'habilitat diplomàtica del pintor.

A Las Meninas, podem estructurar el quadre segons diferents espais. La meitat de l'obra està dominada per un espai desèrtic, en el qual Velázquez pinta l'aire, i un espai virtual cap a on el pintor dirigeix la mirada que és on, se suposa, estan els reis, o bé cap als espectadors. Un altre espai important és el del punt de fuga del fons del quadre, molt lluminós, on un personatge fuig de la intimitat del moment. Un tercer espai és el del petit mirall; i, finalment, hi ha el de la llum daurada que s'aprecia a les figures de la infanta, les menines, la nana i el gos. Són espais reals i virtuals que conformen la realitat fantàstica del quadre.